30 de desembre de 2010
Gerard,
Com estàs?
Si no s'ha produït una desorganització o boicot d'última hora, ja deveu ser a la casa on passareu el cap d'any. Dóna records a tots i totes i desitja'ls bon any de part meva, i sobretot no feu bestieses.
Aquí a Amsterdam fot rasca, el dissabte nevava i tot. Alguns canals estan congelats i els cignes s'hi passegen la mar de contents. En un dels parcs de la ciutat (Oosterpark) he trobat la resposta a la gran preocupació d'en Holden Caulfield, ja saps, on van els ànecs a l'hivern, quan els llacs dels parcs es gelen i etcètera. Doncs saps què fan, els ànecs? No marxen pas, es queden allà com si res, amb un fred que fot de l'hòstia. Els hauries de veure. Però no són els ànecs el que més m'agrada d'aquest coi de ciutat, sinó les noies rosses que van amb bicicleta amunt i avall, de debò que m'agradaria que les veiessis passar, amb les cabelleres rosses voleiant i tota la pesca. De debò que són l'hòstia. És igual, ara anem a sopar amb la meva germana, ja li vaig donar records de part teva, i el seu amic Riqui, te'n recordes que el feies emprenyar quan érem petits, doncs també viu aquí amb el seu company i etcètera. La Carla diu que encara et té una mica de por, no m'estranya, érem uns malparits de collons, quan érem petits.
I ja deixo d'imitar en Salinger, que per cert he llegit que quan va treure la novel·la va ser molt polèmica, molts professors que la feien llegir als alumnes van ser acomiadats, i en algunes escoles es va arribar a prohibir, de forma que va arribar a ser la novel·la més prohibida i a l'hora la més llegida a les escoles dels Estats Units!
Una abraçada i bona entrada d'any.
i
Com estàs?
Si no s'ha produït una desorganització o boicot d'última hora, ja deveu ser a la casa on passareu el cap d'any. Dóna records a tots i totes i desitja'ls bon any de part meva, i sobretot no feu bestieses.
Aquí a Amsterdam fot rasca, el dissabte nevava i tot. Alguns canals estan congelats i els cignes s'hi passegen la mar de contents. En un dels parcs de la ciutat (Oosterpark) he trobat la resposta a la gran preocupació d'en Holden Caulfield, ja saps, on van els ànecs a l'hivern, quan els llacs dels parcs es gelen i etcètera. Doncs saps què fan, els ànecs? No marxen pas, es queden allà com si res, amb un fred que fot de l'hòstia. Els hauries de veure. Però no són els ànecs el que més m'agrada d'aquest coi de ciutat, sinó les noies rosses que van amb bicicleta amunt i avall, de debò que m'agradaria que les veiessis passar, amb les cabelleres rosses voleiant i tota la pesca. De debò que són l'hòstia. És igual, ara anem a sopar amb la meva germana, ja li vaig donar records de part teva, i el seu amic Riqui, te'n recordes que el feies emprenyar quan érem petits, doncs també viu aquí amb el seu company i etcètera. La Carla diu que encara et té una mica de por, no m'estranya, érem uns malparits de collons, quan érem petits.
I ja deixo d'imitar en Salinger, que per cert he llegit que quan va treure la novel·la va ser molt polèmica, molts professors que la feien llegir als alumnes van ser acomiadats, i en algunes escoles es va arribar a prohibir, de forma que va arribar a ser la novel·la més prohibida i a l'hora la més llegida a les escoles dels Estats Units!
Una abraçada i bona entrada d'any.
i
Saps que cada cop que veig una cabellera voleiant amb l'aire produit per la velocitat de la bici penso en tú?
ResponEliminaautèntiques banderes pàtries.
ResponElimina