15 de maig 2011

Meknès, sis de desembre de 2010

Un autèntic horror, ha estat el dia d’avui, tot i que evidentment ara mateix, just després que se m’hagi acudit escriure 'un autèntic horror' ja penso en matisar-ho, oi, però la veritat és que la dificultat de comunicar-me en francès (tot i que ho he pogut fer i ho entenc tot, tant com per anar prenent notes i fer l’acta de les reunions), la fastigositat de l’escurçó negre del meu davant que, com els altres francesos, no poden evitar fer un posat tibat de collons en fer la erra aquesta seva, a més de veure que tot l’esforç que havíem fet preparant els documents no ha servit (hauria de dir 'de res'?), només tres persones han fet els deures abans de la reunió, la majoria a destemps, i el marrón que veig a venir, perquè cadascú enviarà paràgrafs sueltos i ens ho haurem de menjar nosaltres, que jo penso fer vacances. Bé, tot plegat ha fet d’avui un dia difícil, la veritat esgotat una altra vegada de feina i amb la necessitat de descansar de forma radical per Nadal una setmana i mitja ben bona i sense fer res. I ara volia explicar la collita de l’oliva del Clàudio a la Ena, que he vist la nova pagesia i tota la pesca, però trucarem a la mare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada