25 de desembre de 2010
Son, molta son. Després d’anar a dormir pet em llevo mig estabornit, em dutxo i miro l’última hora del vol, no fos cas que hagués caigut una altra nevada, que mitja Europa està paralitzada i només faltaria que avui en caigués una altra i no poguéssim anar a veure la meva germana Carla a Amsterdam. Tot bé, diu. M’acomiado del Gerard i toco el dos. Dia clar i net, de Nadal. No hi ha ningú pel carrer. Em trobo amb la mare a l’estació del Nord de Terrassa i agafem el tren. Sants i aeroport. T2 buida, fem cua per facturar les maletes i un rodamón ens acosta una ferum de pixat. Diu que hi ha gent que fa anys que hi viu, a la T2, i sembla que hi estan d’allò més bé. Una parella amb dos gossos factura (on te’ls fotran, a la bodega?). Sort que no hem anat a la T1, penso, em causa molta llàstima, abans era una zona humida amb martinets blancs i fredelugues, i ara és una zona seca, flamant no-lloc. Un sandvitx de pollastre Thai com a dinar de Nadal, i coca-cola. Amb la mare ens fem un fart de riure fotent-nos de la gent. Els dels gossos escampen la seva flaire per l’avió. Sec al costat de la porta d’emergència, i l'hostessa em nomena encarregat d’obrir-la. Suposo que hauré d’esperar que m’ho diguin, per obrir-la i que ens toqui una mica l’aire a tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada