Territoris

Territori és una paraula que em fa força ràbia (no tanta com paisatge, és clar). Sobretot quan es reivindica la necessitat de trepitjar el territori per tal de conèixer a fons les relacions humanes i ecològiques, que no vol dir res més que passejar-se pels llocs. Tot i així he pensat que era la paraula que millor descrivia aquesta secció, on penjo alguns croquis que faig quan volto pel país. Normalment els faig de memòria després d'una excursió d'un o més dies, amb el que en recordo del relleu, els topònims i les dinàmiques socioecològiques. Vull dir que deuen ser plens d'errors, però llavors em serveixen per orientar la recerca i tot això. Em feia gràcia posar-los.

Posts addicionals:

7/8/11: Més enllà de la independència
5/8/11: De Salardú a Burg (III)

20 de juliol de 2011. Pasturant amb el cabrer de Matadepera, sobre la Deixalleria Municipal. Les fletxes més llargues és més o menys per on van pasturar. Vam veure que fent una dallada de roldor abans que hi passessin les cabres, la cosa era molt més efectiva. Als marges de la carretera (a baix) hi ha uns cercles i unes fletxes curtes, són els Ailanthus dels marges que s'escampen com una mala cosa, suposo que perquè fa poc que els han tallat i perquè encara no s'han estripat els camps.

21 de juliol de 2011. És tota la costa de Tarragona, amb el Gerard vam anar a peu des de l'estació de tren de la ciutat fins a Altafulla, pel litoral (visca la llei de costes). La cala Fonda i la cala de Becs, o com se diguin, són extraordinàries.

1 de febrer de 2011. Vam passejar pels horts de can Jofresa, riera del Palau avall, amb la Mar, que fa la seva tesina de màster sobre els horts de Terrassa. El cultiu de l'horta al llarg dels torrents, segons alguns historiadors agraris de la ciutat, podria ser més antic que l'explotació agrària en masos. Tot i que encara ocupen bona part dels torrents i alimenten bona part dels terrassencs (jo hi he vist gent vivint, a les barraques, i fins i tot bocs), la versió oficial de la ciutat -postindustrial i de serveis- és que són marginals. Fins i tot les mateixes preocupacions ciutadanes per posar en valor la història pagesa de Terrassa insisteixen en què la realitat agrària forma part del passat. És una bona forma d'oblidar-la.

19 de gener de 2011. Des de la UAB hi ha un camí que baixa a Badia del Vallès, de seguida hi ets. Vam anar a veure els horts que tenen la gent d'allà. On posa 'PSUC' és perquè es veu que per allà es reunien clandestinament durant la transició. Com veieu el meu sentit de la perspectiva és horrorós.

15 de gener de 2011. Vam pujar amb l'egipci vermell (conduïa el Puigdo) a portar aigua al pastor, a can Torres. Després vaig baixar per l'Espardenyera, amb una florida d'ametllers forta, vaig passar per la vinya del Taio i fins a la font de les Canyes. Allà tenen uns horts molt ben muntats, d'aquests que l'Ajuntament de Terrassa diu que cal 'endreçar' per 'recuperar' els torrents.

Agost 2010. Això seria el Pallars Sobirà, per entendre una mica com estan posades les valls i els pobles. Vaig anar a visitar les amigues de la Caseta de la Coma de Burg, que feia pocs mesos que l'havien oberta.