Els poetes hi són

26 de maig de 2011

Avui a dos quarts de sis havia de fer una xerrada sobre decreixement a la plaça. La F m’havia trucat a última hora perquè la féssim junts. Arribo amb presses, on és la xerrada, quina xerrada. A l'espai de lectura un noi amb un megàfon, 'us explicaré el conte dels tres porquets i la policia’, em perdo el nucli, però el desenllaç acaba amb els porquets cruspint-se els policies a la brasa. Ningú no sap on es fa la nostra xerrada, de fet no està ni anunciada, i ni rastre de la F. No es fa.

Intento localitzar la xerrada d’en Castells, el sociòleg. Tampoc la trobo. Veig la cabellera d’en Casasses. Algú em toca l’esquena, el Jordi, em diu que fa una xerrada a la comissió de medi ambient. Pregunto a l’Enric si recitaran, sí, estan acabant de posar a punt l’equip de so, que utilitza la llum generada per una dinamo de bicicleta. Truco al Perejaume, ei, que no vens a la revolta, ja hi vaig passar, amb aquell hort es fotran de gana, hi ha en Casasses, dóna-li molts records.

El Jordi comença la xerrada. Diu que és com si anéssim en un cotxe per una autopista i cada quilòmetre augmentéssim la velocitat un 3%. Al principi la cosa aniria bé, però al cap d’uns quants quilòmetres estaríem fent una conducció suïcida. Ni frenar, no podríem. Estem portant el planeta al límit de la capacitat de sostenir-nos. Al costat comença el micro obert. Cadascú, després de recitar, ha de pedalar una estona per fer llum. Comença la Dolors Miquel, a mig recitar entra, procedent de la plaça de sant Jaume, la gran manifestació en favor de la universitat pública. Es fa tot a l’hora. Ester Xargay llegeix una declaració de Carles Hac Mor, que no ha pogut venir. Després ella. Després ho filma tot amb una cara de felicitat i emoció. Els poetes són aquí, ara estic encara més esperançat.

Continua el micro obert. Laia Carreras, no hi és, Jacint Verdaguer, tampoc. El Jordi, més enllà, va xerrant. Al costat els rodamons mig borratxos mig estabornits xerren, riuen, canten, dormen. M'ennuego amb la bilis, vomito bilis. Per la megafonia central es llegeix el manifest per una universitat pública, independent, crítica. La poesia gairebé no se sent. Li toca a l'Enric, haurà de cridar. Què mires?. Blancallum, primer uns mots propis d'en Salvat-Papasseit, un d'ells dedicats als polls que porten sotana, porra o que estan escarxofats al Parlament.

Resistència a la plaça Catalunya (III)

Catalunya Informació explica ara l'intent de desallotjament (17h). Sembla, diu la periodista des de la unitat mòbil de plaça Catalunya, que l'acció policial ha tingut l'efecte crida, perquè avui encara hi ha més gent que ahir i ja tornen a organitzar el campament. Ara hi ha concentració a Colom, des d'on s'anirà a la plaça per celebrar l'assemblea general.  

 

El síndic de greuges, Rafel Riubó, ha obert una investigació d'ofici per saber si en la intervenció s'han vulnerat els drets dels ciutadans, i si els mossos han actuat amb proporcionalitat. Mirant aquestes imatges (mossos estovant gent asseguda a terra) sembla bastant clar que han actuat amb una proporcionalitat de 100 a 0, és a dir, infinita: 

Resistència a la plaça Catalunya (II)

Envio SMS a tort i a dret per demanar suport als amics. Un em contesta ‘la política es fa a les urnes, el vot ens iguala a tots’. Mecagumdéu, no t’ho creus ni tu. Un altre, ‘som a Terrassa, organitzant la resistència’. Darrera la primera línia de porres, un mosso s’entreté apuntant-nos amb el nou model de pistola de pilotes de goma. A l’altra banda de la plaça, al monument de Macià (interpretant els anhels del poble!), la policia dispara per impedir l’entrada de la gent. Els intermediaris informen que l’assemblea està deliberant si accepta la ‘proposta’ de la policia, és a dir, marxar momentàniament mentre els equips municipals ‘netegen’ la plaça. De tant en tant en surt algun indignat que així ho ha volgut, són rebuts amb crits de suport. La intermediària informa que l’assemblea ha decidit no acceptar la proposta i resistir a dins, pacíficament.

 Font: http://twitpic.com/534ban

L’amic que s’ha endut el cop de porra a la closca aconsegueix passar el segon cordó i entra a la plaça. El segueix la seva companya. La gent de dins ens crida. Intueixo un matís d’impaciència a la cara dels antiavalots. Hi ha intents d’entrar. Garrotades. Clavells. De cop els mossos es retiren i entrem a la plaça en un esclat d’eufòria, crits i llàgrimes. La policia reparteix per defensar la retirada, en files, picant els escuts amb les porres. La gent els persegueix amb els palmells alçats. La plaça, no perdem la plaça. Els embalats es tornen a muntar. Assemblea a les set. 

Aquest vídeo explica l'operació amb anotacions i enllaços a d'altres vídeos filmats des de la plaça. Cap al minut 4:50 comença a entrar gent a la plaça 

Font: http://www.youtube.com/watch?v=ELF_ExZZ6LY 

Vista aérea 27M #AcampadaBCN, de elvistaespregunton

Ara és impossible analitzar això fredament, però penso que el país canviarà completament, amb aquesta revolta. Les lluites de la transició estaven organitzades per partits polítics que sortien de la clandestinitat i per sindicats. Això no. El precedent més proper és el 36.

Resistència a la plaça Catalunya (I)

Aquesta nit m'he quedat a cals F, carrer de Carders, a Barcelona. L’F ha entrat a l’habitació on dormia i m’ha dit que anava cap a plaça Catalunya, ‘que diu que hi ha helicòpters’. Em desperto, tinc una reunió a la Pedrera, amb els de l’Obra Social, que ens han concedit una ajuda per arreglar el corral de la Barata. De camí cap a la plaça rebo dos SMS de difusió del desallotjament de la plaça, ‘els mossos l’han rodejada’. Hi ha dos cordons d’antiavalots, el primer a l’interior de la plaça, envoltant la gent que hi ha dormit (sembla que hi han entrat a quarts de set del matí), i el segon al perímetre exterior, prquè la gent no pugui entrar. Pujo el passeig de Gràcia i em trobo amb el company de la junta de l’ADF de Matadepera. La reunió és plàcida, si sabessin la que hi ha muntada aquí fora, i els turistes amunt i avall. 

Fem un cacaolat al Navarra, no havia fet suspensió de pagaments, penso, i baixem a la plaça. Desenes de furgonetes dels Mossos i d’ambulàncies. Els cordons continuen, però hi ha molta més gent. Veig els F a primera línia de porra i m’hi uneixo. Som en una de les entrades a la plaça, al segon cordó, davant de la porqueria del Corte Inglés. La gent mira de minar la moral dels agents, d’aquí poc també sereu al carrer, què direu als vostres fills, mercenaris. Duen bótes, pistola, porra i un casc que fot por. Alguns es tapen la cara amb passamuntanyes. Quan s’intenta guanyar una mica de terreny hi ha garrotades. L’F ja n’ha rebut una al braç, i un altre amic també, però a la closca. Un dels de primera fila torna de l’ambulància, es baixa els pantalons i ensenya la ferida als agents, estàs bé, li dic, sí, es poca cosa, es solo para denunciar.

Si no m'equivoco, l'home de què parlo surt en aquesta foto:

http://flic.kr/p/9Mpogk