Scum (escòria)

Ja que parlem de heavy, permeteu-me que us posi el que és el meu vídeo preferit de tots els que volten pel YouTube. Es tracta de Napalm Death interpretant Scum en directe (em sembla que el concert és de finals dels vuitanta). Al vídeo, no se sap qui és el cantant fins que aquest fa el primer crit. Si us hi fixeu, en el moment que comença a cantar, després d'una introducció fantàstica, puja a la tarima de la bateria, per fer el primer bram en condicions, cap al minut 1. Mireu també la gent que puja a l'escenari per tirar-se daltabaix, s'ho passen pipa. Als 42 segons n'hi ha un que és com un goril·la amb grenyes rosses. És un vídeo que em fa pixar de riure.

Els Napalm els vam veure a l'Estraperlo de Badalona el 12 de setembre de 2009. Estaven sopant al mateix lloc que nosaltres. De teloners hi va haver Fall of Mankind (de Manresea, veu estil Cannibal, a mi em van agradar), Moksha (del Baix Montseny, no els vam poder escoltar gaire perquè primer se'ls van trencar les cordes d'una guitarra, i després les baquetes del bateria, els vam veure més endavant fent de teloners de S.A. al Faktoria de Terrassa; atenció, tenen una cançó que es diu Montsenian forest voices!), i Nashgul (em sembla que eren gallecs, del soroll que feien em vaig marejar i vam haver de sortir a fora i tot). 

Motörhead

Ahir van tocar a l'Estadi Olímpic de Badalona Saxon, Motörhead i Judas Priest, en una gira anunciada com la retirada dels Judas després de 40 anys dedicats al metal. Amb la conya que és l'última oportunitat per veure'ls -i que toquen amb altres dos grups molt potents, també llegendaris- l'entrada costava un ronyó. Jo no m'ho crec pas, que sigui l'última gira. Els havíem vist al mateix lloc el 19 de març de 2009, després de Megadeth, en un concert molt bo. En aquella ocasió, Rob Halford, el cantant, es passejava d'un cantó a l'altre de l'escenari fent uns moviments ben estranys i gens ortodoxos en aquest món de mascles que no paren de rascar-se les guitarres. Feia talment l'efecte que les enormes bótes de cuir i ferro que duia li pesessin com dos morts. Aquella nit va fer més quilòmetres que la Matagalls-Montserrat, mireu si no un vídeo de la cançó Breaking the law:

Ahir a la nit, els primers de tocar van ser Saxon, jo no els coneixia i em van agradar molt. Em va sorprendre el baix perquè movia el coll a un ritme més propi dels Cannibal Corpse. Perquè us feu una idea del que vull dir, poso un video de Cannibal interpretant en directe la seva delicada Hammer Smashed Face (no està sencera, però ja farà el fet). Penseu que les neurones d'aquesta gent estan adaptades a un nivell d'agitació molt elevat:

Després van tocar Motörhead. El cantant (Lemmy Kilmister, aquest any en fa seixanta-sis) toca el baix d'una forma que gairebé sona com una guitarra, i té una veu estripadíssima. Amb el Gerard dèiem que una hora abans del concert el ressuciten i, quan acaba, torna a entrar en estat de coma fins a la propera ocasió. Poca broma, però, que aquesta gent han inspirat grups com Metallica. No sé si ho recordeu, Motörhead van sortir en un capítol dels Joves (The Young Ones, de la BBC), tocant al menjador de la casa. El poso. És un capítol en què els joves són escollits per participar en un concurs televisiu, tal com anuncia en Neil a l'inici del vídeo. A l'estació!, crida en Vyvyan, i en Mike, que ara he vist que és clavat a en Sala Martín, diu Music!, i comencen a tocar mentre ells se'n van a agafar el tren. No cal dir que al concurs organitzen un bon sarau, si no ho recordo malament el Vyvyan fot una bomba als contrincants i acaben guanyant.

We are Motörhead, we play rock n' roll, va dir el Lemmy, i amb una potència animal van anar alliberant una energia que va arribar al clímax amb Ace of spades i Overkill. Després van tocar els Judas, però no va ser res comparat amb els cap-de-motor.