Ahir van tocar a l'Estadi Olímpic de Badalona Saxon, Motörhead i Judas Priest, en una gira anunciada com la retirada dels Judas després de 40 anys dedicats al metal. Amb la conya que és l'última oportunitat per veure'ls -i que toquen amb altres dos grups molt potents, també llegendaris- l'entrada costava un ronyó. Jo no m'ho crec pas, que sigui l'última gira. Els havíem vist al mateix lloc el 19 de març de 2009, després de Megadeth, en un concert molt bo. En aquella ocasió, Rob Halford, el cantant, es passejava d'un cantó a l'altre de l'escenari fent uns moviments ben estranys i gens ortodoxos en aquest món de mascles que no paren de rascar-se les guitarres. Feia talment l'efecte que les enormes bótes de cuir i ferro que duia li pesessin com dos morts. Aquella nit va fer més quilòmetres que la Matagalls-Montserrat, mireu si no un vídeo de la cançó Breaking the law:
Ahir a la nit, els primers de tocar van ser Saxon, jo no els coneixia i em van agradar molt. Em va sorprendre el baix perquè movia el coll a un ritme més propi dels Cannibal Corpse. Perquè us feu una idea del que vull dir, poso un video de Cannibal interpretant en directe la seva delicada Hammer Smashed Face (no està sencera, però ja farà el fet). Penseu que les neurones d'aquesta gent estan adaptades a un nivell d'agitació molt elevat:
Després van tocar Motörhead. El cantant (Lemmy Kilmister, aquest any en fa seixanta-sis) toca el baix d'una forma que gairebé sona com una guitarra, i té una veu estripadíssima. Amb el Gerard dèiem que una hora abans del concert el ressuciten i, quan acaba, torna a entrar en estat de coma fins a la propera ocasió. Poca broma, però, que aquesta gent han inspirat grups com Metallica. No sé si ho recordeu, Motörhead van sortir en un capítol dels Joves (The Young Ones, de la BBC), tocant al menjador de la casa. El poso. És un capítol en què els joves són escollits per participar en un concurs televisiu, tal com anuncia en Neil a l'inici del vídeo. A l'estació!, crida en Vyvyan, i en Mike, que ara he vist que és clavat a en Sala Martín, diu Music!, i comencen a tocar mentre ells se'n van a agafar el tren. No cal dir que al concurs organitzen un bon sarau, si no ho recordo malament el Vyvyan fot una bomba als contrincants i acaben guanyant.
We are Motörhead, we play rock n' roll, va dir el Lemmy, i amb una potència animal van anar alliberant una energia que va arribar al clímax amb Ace of spades i Overkill. Després van tocar els Judas, però no va ser res comparat amb els cap-de-motor.
M'ha agradat molt el post que has fet. Estic d'acord amb la valoració de Saxon, van fer un concert molt bo (tot i que es van deixar força clàssics per falta de temps), amb cançons noves molt potents (Hammer of the Gods). Per mi van ser els millors de la nit, van sonar perfectes, i els instruments es distingien molt bé, tot i sonar contundents (el bombo de la bateria ressonava que feia feredat, al menys a la pista...).
ResponEliminaMotorhead van sonar potents i van fer el que s'espera d'un concert seu, tot i que durant les primeres cançons el so va ser força millorable, ja que van tenir problemes amb la guitarra i van haver d'entrar els tècnics un parell de cops per arreglar-ho. Tot i així, em van semblar força estàtics, i els faltava un pèl d'entusiasme, no sé si era pel fet de no ser caps de cartell, però quan van venir el desembre transmetien més energia sobre l'escenari (el Lemmy amb les limitacions de l'edat i el perjudici que li han causat les diferents substàncies tòxiques de les que ha abusat al llarg de la seva vida).
No sé que opinaràs tu, però a mi Judas Priest em van agradar més aquesta vegada que l'altre cop que van venir. Es veu que el cantant ha deixat de fumar i tenia més bona veu, tot i que en alguns aguts li costava deu i ajuda arribar. La resta bé, tot i que en alguns solos es trobava a faltar l'estil inimitable del guitarra clàssic el Kenneth Downing.
Hola anònim,
ResponEliminaosti! la teva valoració és molt més precisa que la meva, fins i tot notes que el cantant ha deixat de fumar, sí senyor. Dedueixo que eres a la pista, jo era a les grades, força lluny, ni tan sols veia les berrugues d'en Lemmy, i mira que són grosses.
salut