5 de gener de 2011
Doncs no sé què em portaran, les reines màgiques que dius tu. Aquí va venir un tal Sant Nicolau, d'Espanya per cert, al desembre. A mi em va portar una bufanda, un jersei i una jaqueta, que no van gens malament perquè fa molt fred, aquí.
Et confessaré què estic fent. Demà aniré a veure ocells a uns estanyols que hi ha en una illa drenada amb l'ajut d'un dic al 68. Des que la van drenar, la zona s'ha convertit en un punt d'estada i de pas d'ocells amb importància internacional (si l'humà pervers no ho hagués fet, aquests ocells no serien aquí, perquè seria tot aigua). Doncs he entrat al web d'una empresa de guies ornitològics i estic consultant les espècies que s'hi han observat al gener. Amb les dades de les sortides que han fet els últims 10 anys mostren el % de visites en què han observat una determinada espècie. Per exemple, el collverd va ser observat el 100% de les sortides de gener d'aquest període. Lògic. I també el corb marí i el bernat pescaire. Però d'altres només el 13%, com l'ànec de Jamaica, un bitxo que es va escapar de granges i ara envaeix Europa. Diu que va amb rastes. Així sé quines espècies veuré. Les més comunes ja les he vistes totes per la ciutat, perquè Amsterdam és ben ple d'aus.
També faig un cop d'ull als noms holandesos dels ocells, per exemple, cigne es diu zwaan, el cabussó emplomallat es diu fuut (no els memoritzo, eh). Perquè vegis que ho tinc bastant controlat i que n'hi ha que estan molt pitjor, t'explicaré l'últim episodi d'ocellaires frics. Resulta que a l'Estartit, davant de les Medes, va aparèixer una espècie raríssima de xatrac, un divagant del Pacífic. Doncs bé, va començar a córrer la veu entre les xarxes d'aficionats i ocellaires de tot arreu van començar a anar-hi, només per veure'l. Diu que fins i tot va venir gent des de Bèlgica, en cotxe!
Per un xatrac divagant.
Cuida't.
i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada