Sobre la teva recerca, has d'explicar-li al G. què vols fer, ara que ho tens clar. Ell et dirà que una cosa és fer una tesi d'ecologia política a la qual incorpores conceptes de psicologia social i d'antropologia cultural, i una altra una tesi de psicologia o antropologia a la qual incorpores coses d'ecologia. Si et decantes per la primera, tot encaixa, però la segona voldria dir que el que necessites és un doctorat d'antropologia.
Jo et recomano que la facis des de l'ecologia política i que l'enriqueixis amb tot això. Jo et puc ajudar amb això que dèiem l'altre dia, vull dir, jo no en tinc ni idea i també n'aprendria, però et puc posar en contacte amb gent d'allò més diversa que tinc al meu voltant (no t'espantis): cocaïnòmans, ex-heroïnòmans, esquizofrènics, transtorns bipolars, executius que consumeixen entre 4 i 5 grams de cocaïna a la setmana, joves que van de putes un cop la setmana, addictes al sexe, alcohòlics, artistes que et qüestionen tots els fonaments, poetes que et poden fer plorar quan reciten, bisexuals, homosexuals, pastors, dones pageses que reguen els seus horts de Terrassa amb aigües tòxiques de la indústria tèxtil i que tenen bocs (enmig de la ciutat!), un policia nacional jubilat que després de passar-se una vida de militar (al Sàhara) i de Guàrdia Armada (els grisos) fotent pallisses a les comissaries, ara té un hort i fins i tot expressa la seva feminitat, nois joves que s'ho fan amb transsexuals, persones com l'A., que de nena va ser atacada pel seu pare amb un volant (una mena de falç sense dents) que li va foradar el ventre, gent d'aquí que pràcticament no sap parlar el castellà, gent que no sap escriure, gent que té col·leccions de cotxes de luxe i ametralladores a casa, gent que té contactes per fer desaparèixer o cremar el cotxe d'algú, joves (menys de 30 anys) que s'han vist obligats a contractar uns matons per cobrar uns deutes, gent que ha estat anys traficant amb coca o porros, o ketamina, el sedant de cavalls, que ara té molt èxit i es veu que es ven molt. O un altre que va anar a fer de mula des d'Amsterdam, que el van enxampar i el van fotre a la cangrí (el seu jefe va pagar la fiança i li va dir que si de cas desaparegués, total que el paio va acabar en una illa del Carib, aparentment rehabilitant-se però segons sembla fent de proxeneta). També hi ha casos de persones que van matar a enemics personals en caceres del senglar, simulant que havien disparat per equivocació. I lògicament la memòria de les filles d'afusellats pel franquisme, construïda durant anys i anys d'haver sentit a dir que el seu pare era un roig dolent, i que l'últim record que en tenen és d'un dia que el van anar a veure a la presó i hi havia tots els cadàvers dels executats i regalimava sang per tot arreu. I ho deixo aquí.
Podries parlar amb tota aquesta gent i analitzar-ne les 'fantasies verdes'. Seria un tema molt interessant per la teva tesi (ho dic seriosament): com algunes visions de la realitat són descartades i etiquetades de 'patològiques' amb la imposició d'uns llenguatges de valoració sobre uns altres.
Imagina't, podries arribar a demostrar que en Sala Martín està més grillat que l'assassí de la ballesta.
Petons.
i
m'ha agradat molt, aquest!!
ResponElimina