Sempre (o gairebé sempre) que assisteixes a un congrés de científics o a una jornada tècnica sobre algun aspecte relacionat amb la sostenibilitat, acabes sentint la cantarella que cal una comunicació més gran entre els estudiosos i els responsables de la presa de decisions. Tracti el tema que tracti (conservació de la biodiversitat, planificació del territori, prevenció d'incendis forestals), i independentment de si la trobada té un caràcter comarcal o mundial, et trobes aquest discurs.
Últimament m'interessa força això de la recerca-acció, en què estratègicament s'intenta prescindir de la separació entre la producció de coneixement i l'acció col·lectiva o política. La idea és que la comunitat local i els investigadors produeixen, com a resultat d'una praxi conjunta, un coneixement crític i útil per a millorar una determinada situació.
Poso un petit escrit que repassa el procés de treball col·lectiu que s'encamina a crear un paisatge resilient als incendis forestals als boscos de Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Són les galerades, de manera que hi pot haver alguna petita diferència amb la versió publicada (si surt algun dia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada