El moviment d'aquests dies és poc propositiu (tot i que hi ha algunes propostes, és clar), però això no és pas dolent. La indignació o emprenyament és la cosa transversal, que uneix molta gent, com diu en Toni Sala avui a El Punt. A Terrassa, per exemple, ahir a la tarda hi havia immigrants, metges de la Mútua, treballadores de la neteja, joves, algun gos...
A partir d'aquí, aquest i altres esdeveniments poden servir per amplificar el ressò de les propostes (ara sí) de molts grups que ja fa temps que treballen en visions alternatives del món. Una d'aquestes és el decreixement, que per mi planteja les coses de soca-rel, i proposa coses concretes: renda mínima, renda màxima, moratòries d'extracció de determinats recursos naturals, frugalitat, economies re-localitzades, cooperatives de producció i de consum, cooperatives d'habitatge, reducció de la jornada laboral... Això no només són propostes, sinó processos que en alguns casos ja s'estan portant a la pràctica. El sociòleg Castells, per exemple, ho deia a la Vanguardia l'altre dia, ell mateix té un documental (Homenatge a Catalunya II) on mostra com tot això s'està posant a prova a Barcelona mateix.
Les propostes transformadores només poden sorgir de crítices radicals. No podem sortir de la crisi amb el que l'ha originada (el creixement econòmic).
Quina és la teva crítica? I la teva proposta?
A partir d'aquí, aquest i altres esdeveniments poden servir per amplificar el ressò de les propostes (ara sí) de molts grups que ja fa temps que treballen en visions alternatives del món. Una d'aquestes és el decreixement, que per mi planteja les coses de soca-rel, i proposa coses concretes: renda mínima, renda màxima, moratòries d'extracció de determinats recursos naturals, frugalitat, economies re-localitzades, cooperatives de producció i de consum, cooperatives d'habitatge, reducció de la jornada laboral... Això no només són propostes, sinó processos que en alguns casos ja s'estan portant a la pràctica. El sociòleg Castells, per exemple, ho deia a la Vanguardia l'altre dia, ell mateix té un documental (Homenatge a Catalunya II) on mostra com tot això s'està posant a prova a Barcelona mateix.
Les propostes transformadores només poden sorgir de crítices radicals. No podem sortir de la crisi amb el que l'ha originada (el creixement econòmic).
Quina és la teva crítica? I la teva proposta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada