Hi ha molta gent que creu que la sortida a la crisi econòmica i ecològica és el creixement verd (Green New Deal), el qual és igual de perniciós que el 'gris'. Aquelles economies que han crescut amb tecnologies verdes, energies renovables i serveis ho han fet traslladant la producció de matèries primeres i productes industrials a d'altres països. La desmaterialització de l'economica -créixer en valor monetari sense créixer en termes físics- no s'ha produït a una escala mundial, que és la que compta a l'hora de parlar d'impactes sobre la biosfera. I encara que continuem millorant l'eficiència dels processos (cada cop necessitem menys energia per produir un € de PIB) no serveix de res si l'objectiu no és reduir-ne el consum absolut (el que estalviem gràcies a les millores en eficiència ho invertim en més ús o consum de recursos, i per tant en més creixement).
D'energies que no s'esgotin ja en tenim, però no per assegurar el nivell de consum actual: necessitaríem una gran quantitat d'energia per mantenir les fonts d'energia renovable, i a més tindríem els camps plens de plaques fotovoltaiques, les muntanyes de parcs eòlics i els rius d'embassaments, i jo això no ho vull. És clar que sempre podríem deslocalitzar la producció energètica, oi? Al Sàhara, per exemple, fotent enlaire el desert i les rutes dels tuaregs, que total, com que són nòmades, es poden 'desplaçar'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada