Reacció de Perejaume al llibre 'El patrimoni socioecològic de la pagesia'

M'he llegit, una mica per sobre, però, gairebé, tot el llibre. M'agrada molt el lloc des d'on parles, la posició que prens o que preneu tu i en Martí. Molt delicat amb les coses, amb les vides, amb les formes. Potser, si hi ha algun retret a fer, la formulació científica colla una mica el discurs. Però també és veritat que aquesta mena d'estructura genera una altra forma de discurs possible i això és bo. Tota manera no dubto que un dia et despenjaràs amb una forma de sintaxi, no em facis dir quina, que integri les dades, que les arrieri més aplegades. Això a banda, els textos, els esquemes: tot rodó. Hi ha bona precisió de llenguatge. També hi ha bones riallades com quan dius que els habitants d'urbanitzacions no mengen llangardaixos.

Potser és massa recent i massa breu de durada, però no sé si heu pensat d'incorporar, quan parleu de la gestió del boscos, la transformació que va suposar la campanya d'ajuts per neteja i elaboració de plans de gestió dels anys noranta i principis de segle XXI. Aquests ajuts (en el cas de can Basuny hi va contribuir el preu del suro que va tenir algunes anyades molt bones i així podies reinvertir els guanys a successives campanyes d'estassada i eliminació de bardissars i algunes plantacions de cirerers, de verns...) van contribuir a netejar un tant per cent molt elevat del boscos d'Olzinelles. Aquesta neteja, generalment acompanyada d'una aclarida més aviat reduïda (es pagava molt poc per la llenya i era millor no tallar gaire perquè es mantingués desbrossat el sotabosc) va generar una mena de boscos nets i plantats de grans alzines que no s'havien vist mai. La política d'ajuts va durar el que va durar, la majoria de plans de gestió han caducat i resulta costós i burocràticament enrevessat renovar-los i, als boscos, de fa uns deu anys, ningú no hi fa res. Però durant una quinzena del tombant de segle les campanyes de neteja van ser molt fortes. Per aquells verals, a can Basuny, a Can Terrades, a Ca l'Agustí, a can Camps... tothom desbrossava.

No et preocupis per la xerrada de la Pedrera, tens informació per donar més que de sobres.