El 15-M amb (una mica de) perspectiva (II)

Tornant al recull, un dels que em semblen més perduts és el filòsof Ferran Sáez (Ara, 20/5): 'Això de seure en una plaça ja està molt vist i, sistemàticament, no porta ni ha portat mai enlloc. Indignar-se és important. Estetitzar la indignació, però, és una frivolitat'. A mi em sembla que és ben bé el contrari. Segons Erik Swyngedouw, professor de geografia a la Universitat de Manchester, places com la de la Bastilla, la Plaça Roja o la Plaça Tahrir mostren com l'aparició d'espai polític és un 'procés actiu d'intervenció a través del qual es reconfigura l'espai públic i, en cas d'èxit, s'inaugura un nou ordre socioespacial'. No sé com ho veieu, vosaltres, podeu consultar el seu article aquí: 

Every revolution has its square

N'hi ha d'altres que també s'hi llueixen. Antoni Puigverd, per exemple, deia que 'els indignats no han dit res que no sabéssim' i s'hi referia com a 'joves i madurs, esquerrans o ingenus, idealistes o irritats [que] encarnen l'esperit del disgust i el malestar. L'esperit del No. L'esperit de la rebequeria' (La Vanguardia, 23/5). Sala Martín: 'els acampats estan indignats amb tota la raó. Però les seves queixes van en la direcció equivocada. En lloc de carregar-se la banca, els bons tòxics i el capitalisme, haurien de dirigir la seva ira al Govern d’esquerres que ha utilitzat una ideologia obsoleta que ha enfonsat a Espanya en la crisi més profunda' (La Vanguardia, 2/6). N'hi ha per triar i remenar. Antònia Carré: 'tots som responsables de la situació en què ens trobem ara. És massa fàcil culpar-ne només els poderosos i no assumir les nostres responsabilitats individuals' (Ara, 8/6). Josep Oliver alertava que les mobilitzacions arreu del continent no 'acabin destruint el somni europeu' (El Periódico, 23/6). Ja ho veieu. El de la Rahola em fa gràcia, perquè diu que 'no per cridar més es té més raó' (La Vanguardia, 16/6), per això ella sempre parla fluixet, als combats-debats de la tele. La desbarrada més gran, però, trobo que és la d'Hèctor López a l'Avui (21/6): 'potser cal començar a sospitar que rere l'atac al Parlament i les coaccions als diputats hi ha una amenaça a l'autogovern i una voluntat que es visualitzi la feblesa del sistema institucional català' (comencem a sospitar, doncs).