Mussols: us he observat

Ja fa dies que m'he instal·lat prop d'on viviu. A les nits sentia els vostres reclams. Em fèieu companyia. Algun cop m'havia semblat veure-us volar, però la foscor del capvespre no em permetia distingir-vos clarament. Abans d'ahir vau badar i us vau deixar veure amb claror. Us vaig observar una bona estona, amb i sense binocles. Un de vosaltres estava a la teulada de la granja de can Vila. L'altre, al costat de la xemeneia de can Ta. No cridàveu. Al de can Vila: eres ben bé com diu la guia, rodanxó i de cap ample. Giraves tant el cap que no sabria dir-te si estaves posat de cara o d'esquena a mi. Ara que sembla que us hem donat dret a veu (el parlament de la natura i tot això) no sé si us la sabem interpretar. Què ens voleu dir, exactament? Sigueu eloqüents perquè nosaltres tenim pa a l'orella.

Escolteu el moment de l'observació 

A Terrassa, assemblea general (III)

22 de maig de 2011

Diumenge al vespre. Els falciots del Raval anuncien l'assemblea amb els seus crits (també hi ha algun ballester, de ventre pàlid), i amb volades vibrants van deixant l'atmosfera de la plaça ben neta d'insectes.

Comença l'assemblea. No em puc distreure gaire amb els falciots perquè m'he compromès a fer l'acta. Som-hi.
 

Els Països Baixos (V)

5 de gener de 2011

M,


Doncs no sé què em portaran, les reines màgiques que dius tu. Aquí va venir un tal Sant Nicolau, d'Espanya per cert, al desembre. A mi em va portar una bufanda, un jersei i una jaqueta, que no van gens malament perquè fa molt fred, aquí.

Et confessaré què estic fent. Demà aniré a veure ocells a uns estanyols que hi ha en una illa drenada amb l'ajut d'un dic al 68. Des que la van drenar, la zona s'ha convertit en un punt d'estada i de pas d'ocells amb importància internacional (si l'humà pervers no ho hagués fet, aquests ocells no serien aquí, perquè seria tot aigua). Doncs he entrat al web d'una empresa de guies ornitològics i estic consultant les espècies que s'hi han observat al gener. Amb les dades de les sortides que han fet els últims 10 anys mostren el % de visites en què han observat una determinada espècie. Per exemple, el collverd va ser observat el 100% de les sortides de gener d'aquest període. Lògic. I també el corb marí i el bernat pescaire. Però d'altres només el 13%, com l'ànec de Jamaica, un bitxo que es va escapar de granges i ara envaeix Europa. Diu que va amb rastes. Així sé quines espècies veuré. Les més comunes ja les he vistes totes per la ciutat, perquè Amsterdam és ben ple d'aus.

També faig un cop d'ull als noms holandesos dels ocells, per exemple, cigne es diu zwaan, el cabussó emplomallat es diu fuut (no els memoritzo, eh). Perquè vegis que ho tinc bastant controlat i que n'hi ha que estan molt pitjor, t'explicaré l'últim episodi d'ocellaires frics. Resulta que a l'Estartit, davant de les Medes, va aparèixer una espècie raríssima de xatrac, un divagant del Pacífic. Doncs bé, va començar a córrer la veu entre les xarxes d'aficionats i ocellaires de tot arreu van començar a anar-hi, només per veure'l. Diu que fins i tot va venir gent des de Bèlgica, en cotxe!


Per un xatrac divagant.


Cuida't.


i

Els Països Baixos (IV)

30 de desembre de 2010

Gerard,

Com estàs?

Si no s'ha produït una desorganització o boicot d'última hora, ja deveu ser a la casa on passareu el cap d'any. Dóna records a tots i totes i desitja'ls bon any de part meva, i sobretot no feu bestieses.

Aquí a Amsterdam fot rasca, el dissabte nevava i tot. Alguns canals estan congelats i els cignes s'hi passegen la mar de contents. En un dels parcs de la ciutat (Oosterpark) he trobat la resposta a la gran preocupació d'en Holden Caulfield, ja saps, on van els ànecs a l'hivern, quan els llacs dels parcs es gelen i etcètera. Doncs saps què fan, els ànecs? No marxen pas, es queden allà com si res, amb un fred que fot de l'hòstia. Els hauries de veure. Però no són els ànecs el que més m'agrada d'aquest coi de ciutat, sinó les noies rosses que van amb bicicleta amunt i avall, de debò que m'agradaria que les veiessis passar, amb les cabelleres rosses voleiant i tota la pesca. De debò que són l'hòstia. És igual, ara anem a sopar amb la meva germana, ja li vaig donar records de part teva, i el seu amic Riqui, te'n recordes que el feies emprenyar quan érem petits, doncs també viu aquí amb el seu company i etcètera. La Carla diu que encara et té una mica de por, no m'estranya, érem uns malparits de collons, quan érem petits.

I ja deixo d'imitar en Salinger, que per cert he llegit que quan va treure la novel·la va ser molt polèmica, molts professors que la feien llegir als alumnes van ser acomiadats, i en algunes escoles es va arribar a prohibir, de forma que va arribar a ser la novel·la més prohibida i a l'hora la més llegida a les escoles dels Estats Units!

Una abraçada i bona entrada d'any.

i